Per a Piaget, en la seva teoria del desenvolupament, és part de la formació del símbol. Igual que la imitació, el joc té una funció simbòlica, permet al nen enfrontar-se a una realitat imaginària que, d'una banda té alguna cosa en comú amb la realitat efectiva, però d'altra banda, s'allunya d'ella. Així practiquen mentalment esdeveniments o situacions no presents en la realitat. El joc està dominat per l'assimilació, un procés mental pel qual els nens adapten i transformen la realida externa en funció de les seves pròpies motivacions i del seu món intern. Les dues principals funcions són: consolidar habilitats adquirides mitjançant la repetició i reforçar el sentiment de poder canviar de manera efectiva el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada