Per Freud, a través del joc el nen aconsegueix dominar els esdeveniments, passant d'una actitud passiva a intentar controlar la realitat. Igual que succeeix en el somni, el joc manifesta fonamentalment dos processos: la realització de desitjos inconscients reprimits i l'angoixa que produeixen les experiències de la vida mateixa. El joc és per al nen un instrument mitjançant el qual aconsegueix dominar certs esdeveniments que en el seu moment van ser angoixants per a ell.
Freud comença vinculant el joc a l'expressió dels instints, sobretot el de plaure.
Més endavant modifica la seva teoria i ho explica des de les experiències reals, principalment des d'aquelles desagradables o traumàtiques.
Més endavant modifica la seva teoria i ho explica des de les experiències reals, principalment des d'aquelles desagradables o traumàtiques.
Com els somni, el joc infantil és expressió d'altres processos als quals no tenim accés.
Més endavant modifica la seva teoria i ho explica des de les experiències reals, principalment des d'aquelles desagradables o traumàtiques.
Més endavant modifica la seva teoria i ho explica des de les experiències reals, principalment des d'aquelles desagradables o traumàtiques.
Com els somni, el joc infantil és expressió d'altres processos als quals no tenim accés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada